Tardor amb il·lusió

Si no fos perquè fa una xafogor de mil dimonis, avui quasi semblaria un dia de tardor digne del primer d'octubre. La pluja cau amb decisió sobre els carrers vermells sense esfaltar i les teulades metàl·liques, i un soroll eixordador inunda la ciutat. Res sembla aturar-se tanmateix, la vida bulliciosa d'un dissabte al matí continua perceptible. La palmera que albiro des de la finestra em recorda que al tròpic les pluges no senyalen cap estació. Tan se val, qualsevol excusa és bona per donar la benvinguda a la tardor, encara que sigui una il·lusió:

Octubre que daures el bosc que era verd
el cup i la bóta de vi ens has omplert;
t’endus l’oreneta, molt lluny,cel enllà,
però a l’hort la magrana tu has fet coronar!